Els comunistes valencians aproven una resolució que exigix a Sánchez sol·licitar per escrit l’excepció humanitària al règim de sancions, crear una flota pública estatal de mitjans aeris i retirar la retallada del 10 % del Consell en prevenció d’incendis

El Secretariat del Partit Comunista del País Valencià (PCPV) va aprovar el passat 31 de juliol una resolució sobre la campanya d’incendis en la qual denuncia que el dispositiu estatal d’extinció encara ja la tercera campanya consecutiva sense ni un sol helicòpter bombarder pesant Kamov Ka-32 operatiu, i que en dos anys el Govern d’Espanya no ha presentat ni una sola sol·licitud formal d’exempció davant la Comissió Europea per a tornar-los a l’aire.

Fins al 2022, el dispositiu estatal comptava amb huit d’estos aparells, capaços de descarregar 4.500 litres d’aigua o retardant en una sola passada, enfront dels 1.000 o 1.300 litres d’un helicòpter mitjà convencional. L’inici de la guerra a Ucraïna va tallar el subministrament de recanvis i l’arribada dels tècnics russos —els únics habilitats per contracte per a certificar els aparells—; l’EASA va retirar després el certificat de tipus del Ka-32 i, al febrer de 2024, la Unió Europea va incloure Kamov en la seua llista d’entitats sancionades. En el dispositiu estatal de 2025 hi figurava un únic helicòpter bombarder pesant, enfront dels huit anteriors a la guerra.

El PCPV subratlla que no es tracta d’una interpretació de part. El mateix Govern ho va reconéixer per escrit en una resposta parlamentària del 10 de juny de 2024, i la memòria justificativa del contracte estatal de mitjans aeris sosté que no hi ha en el mercat helicòpters amb una relació cost-capacitat equivalent. El MITECO va admetre durant la campanya de 2025 que estes unitats «no tenen substitut».

«L’exempció la concedix Brussel·les, però sol·licitar-la és competència de l’Estat»

«L’exempció la concedix Brussel·les, però sol·licitar-la és competència i responsabilitat de l’Estat membre», assenyala la resolució. Al juliol de 2024 es va registrar en el Congrés una proposició no de llei per a instar l’Executiu a gestionar un alçament parcial de les sancions, limitat estrictament al manteniment d’estos mitjans d’extinció. Dos anys després, segons els comunistes, no consta cap gestió davant la Comissió Europea.

La resolució situa l’assumpte en el terreny de les prioritats pressupostàries. El contracte estatal de lloguer de 26 helicòpters i 18 avions per a les campanyes de 2024, 2025 i 2026 va ascendir a 134 milions d’euros, mentre que l’Estat ha compromés 3.795 milions en ajuda militar a Ucraïna entre 2022 i 2026. Per cada euro dedicat a llogar els mitjans aeris d’extinció de tres campanyes completes, se n’han compromés vint-i-huit en la guerra.

El focus valencià: la Vall d’Uixó i la retallada en prevenció

Al País Valencià, on l’incendi de la Vall d’Uixó ha arrasat unes 8.500 hectàrees i ha obligat a confinar unes 75.000 persones i a evacuar-ne 16.000 més, el PCPV carrega contra el Consell per aprovar amb els vots de Vox uns pressupostos que retallen prop d’un 10 % les partides de prevenció —10,7 milions d’euros menys que en 2025— i per un Fons Estratègic Municipal que repartix 7,95 milions entre 417 ajuntaments: menys de 19.000 euros per municipi per a gestionar la muntanya durant tot un any.

En una declaració atribuïble al Secretariat, la formació afirma: «L’Estat combat els pitjors incendis de la seua història sense l’eina que la seua pròpia administració considera insubstituïble, i no ha mogut ni un dit per a recuperar-la. No diem quantes hectàrees s’haurien salvat, perquè ningú no ho pot saber i qui pose una xifra se la estarà inventant. Diem una cosa més simple i més greu: que hi ha voluntat política per a sostindre una guerra durant quatre anys i no n’hi ha per a redactar un escrit a la Comissió Europea».

El text matisa, no obstant això, que la flota no resoldria per si sola el problema de fons: «Encara que els Kamov volaren demà, continuaria cremant un país que gestiona les seues muntanyes a l’agost i no al gener. Cap flota no revertix dècades d’abandonament de la muntanya, despoblació rural i desmantellament de la ramaderia extensiva».

Els acords de la resolució

  • Exigir al Govern que sol·licite formalment i per escrit a la Comissió Europea una exempció humanitària i de protecció civil, delimitada al manteniment i l’operació d’aeronaus destinades en exclusiva a l’extinció d’incendis, sense cap aplicació de doble ús militar.
  • Instar davant l’EASA i l’AESA l’habilitació d’una via tècnica d’aeronavegabilitat, atés que la sola exempció sancionadora no bastaria per a tornar els aparells a l’aire.
  • Impulsar la petició de manera conjunta amb Grècia, Portugal, Itàlia, Croàcia, Bulgària i Xipre, com a qüestió europea de protecció civil.
  • Publicar íntegrament la documentació de les gestions realitzades —o no realitzades— des de 2022, i sol·licitar la compareixença del MITECO en el Congrés.
  • Crear una flota pública estatal de mitjans aeris en propietat i no en lloguer, i un pla plurianual de prevenció executat els dotze mesos de l’any.
  • Un servici públic valencià de prevenció i extinció amb personal propi i estable, categoria professional plena i coeficients reductors per als bombers i bomberes forestals.
  • Exigir al Consell la retirada de la retallada del 10 % en prevenció i la multiplicació del Fons Estratègic Municipal.
  • Reorientar el pla extraordinari d’inversió militar cap a protecció civil i prevenció, i rebutjar l’objectiu del 5 % del PIB en despesa militar.

La resolució es traslladarà al Congrés, a les Corts Valencianes, al Parlament Europeu, al MITECO, a la Generalitat Valenciana i a la FVMP, i es presentarà com a moció als ajuntaments del País Valencià.