L’AEEP-PV denuncia que, 21 mesos després de la DANA, centres com el CEIP Lluís Vives de Massanassa o l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja continuen sense recuperar la normalitat
L’Aliança d’Estudiants per l’Educació Pública del País Valencià (AEEP-PV) ha reclamat aquest dilluns un pla extraordinari d’inversió que accelere la reconstrucció dels centres educatius danyats per la DANA del 29 d’octubre de 2024, elimine els barracons i execute les ampliacions pendents. L’organització estudiantil sosté que els problemes que arrosseguen desenes d’escoles i instituts valencians no són casos aïllats, sinó el símptoma d’una mancança estructural en la planificació, el finançament i el manteniment de les infraestructures educatives públiques.
Massanassa, l’exemple més citat
El comunicat posa el focus en el CEIP Lluís Vives de Massanassa. Vint-i-un mesos després de la riuada, les obres del centre encara no han restablit completament la normalitat, segons l’entitat.
L’AEEP-PV contraposa aquests retards a l’impuls que l’Ajuntament de Massanassa ha donat durant 2025 i 2026 al projecte empresarial ORBOTIX, amb què el consistori aspira a convertir el municipi en un pol d’innovació tecnològica. L’organització assegura que no qüestiona la iniciativa econòmica, però considera legítim preguntar-se per què un projecte empresarial avança amb rapidesa mentre la recuperació d’una escola pública continua pendent. «Les prioritats polítiques també s’expressen en els terminis d’execució», afirma el text.
Catarroja, la Patacona i l’EASDA
Una situació semblant es dona, segons l’entitat, a l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja, un dels centres més afectats per les inundacions. Prop de dos anys després, alumnat i professorat continuen convivint amb les conseqüències d’un procés de reconstrucció que l’AEEP-PV qualifica d’excessivament lent, malgrat les reclamacions reiterades de la comunitat educativa i del mateix ajuntament.
L’IES La Patacona planteja un problema d’una altra naturalesa. Inaugurat el 2017, el creixement sostingut de la població escolar ha superat la capacitat prevista inicialment, mentre les peticions d’ampliació formulades durant anys continuen sense resposta efectiva.
Més al sud, l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alacant (EASDA) manté una reivindicació que ja acumula quinze anys. Des de l’adaptació dels ensenyaments superiors al marc europeu, el 2010, la comunitat educativa denuncia que les instal·lacions no responen a les necessitats pròpies d’uns estudis superiors, sense que hi haja encara una solució definitiva.
A aquests casos, l’organització n’hi suma d’altres: l’IES Patraix de València, que reclama actuacions de millora des de 2022; els centres de Paiporta, Alfafar, Sedaví, Benetússer i Castellar-l’Oliveral, encara afectats per la DANA; i les escoles que continuen impartint classe en barracons o esperant reformes anunciades fa anys.
L’herència de les retallades, però no com a excusa
El comunicat situa aquesta realitat en un context més ampli: les polítiques d’austeritat posteriors a la crisi de 2008 i, en particular, les mesures adoptades entre 2010 i 2014. L’entitat assenyala el Reial decret llei 14/2012, aprovat l’abril d’aquell any, que va incrementar les ràtios, va limitar la reposició del professorat i va ajornar nombroses inversions en infraestructures escolars.
Molts d’aquells projectes de construcció, ampliació i rehabilitació no s’han executat mai o s’han desenvolupat amb anys de retard, cosa que ha generat un dèficit acumulat que afecta especialment territoris històricament infrafinançats com el País Valencià.
Ara bé, l’AEEP-PV adverteix que, una dècada després, les retallades no poden continuar utilitzant-se com a justificació permanent, i reparteix responsabilitats entre el Govern d’Espanya, la Generalitat Valenciana i les administracions locals.
Les demandes
A banda del pla extraordinari d’inversió, l’organització estudiantil exigeix calendaris públics d’execució de les obres, transparència en el seguiment i un compromís pressupostari estable que impedisca que la situació es repetisca.
«L’estat de les escoles i dels instituts és també un indicador de la qualitat democràtica d’un país», conclou el comunicat, que sosté que no es pot parlar d’igualtat d’oportunitats mentre hi haja estudiants formant-se en centres degradats o pendents d’obres que arriben massa tard.
